Què és la intel•ligència artificial i com canviarà el nostre futur?

 La intel·ligència artificial (també coneguda com IA) ja no és ciència ficció, és part del nostre dia a dia i tindrà un paper significatiu en el futur de la tecnologia mundial.

El significat del terme intel·ligència artificial ha estat motiu de debat durant molt anys i han aparegut moltes definicions al respecte. Però encara no existeix una definició exacta i acceptada, ja que es tracta d’un terme molt genèric en el món de la informàtica. Podriem dir que es traca de qualsevol tècnica que permeti als ordinadors donar sentit a les dades de la mateixa manera que ho fan els humans.  No pretenen substituir ni reproduir el funcionament del cervell humà, sinó el que busca és ampliar les seves capacitats. El que es busca amb la IA és seleccionar els punts forts dels humans, junt a la capacitat informàtica de les màquines, aconseguir solucions col3laboratives i obtenir finalment una interacció més natural entre humà i màquina.

La intel·ligència artificial és el camp científic de la informàtica que es focalitza en la creació de programes i mecanismes que poden mostrar comportaments considerats com a intel·ligents. És a dir, és el concepte que resum que les màquines tenen la capacitat de pensar com les persones, aprenen de manera autònoma o semi autònoma a partir de grans bases de dades (Big Data), identifiquen patrons i tendències i formulen prediccions amb rapidesa i precisió.

A l’integrar anàlisis predictius i altres tècniques d’IA aconseguim que el nostre dia a dia sigui més intel·ligent. Com? Et donem alguns exemples:

• Els assistents d’smartphone (com Siri o Cortana), a l’utilitzar processament de llenguatge natural, funcionen com vertaders assistents personals.
• Aplicacions com Facebook, Google Fotos, el sistema de galeria d'Iphone o Instagram, suggereixen l'agrupament de fotos amb base en el reconeixement fàcil de la imatge, la geolocalització i la temàtica. 
• Amb el marketing Automation, molts ecommerce ofereixen recomanacions exclusives de productes basades en models de cistelles de compres i interessos. A l’igual que les plataformes de sèries i pel·lícules com ara Netflix, HBO o Amazon Prime, suggereixen sèries i pel·lícules que poden agradar-te en funció de les dades obtingudes de visualitzacions anteriors (temàtiques, tendències de grup, ...).

Cada cop més, la intel·ligència artificial forma part de les nostres vides de manera implícita i a la vegada, s’està ampliant el mercat laboral pels professionals formats en educació STEM (l’acrònim dels temes Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques en anglès).

Nivells d'Intel·ligència Artificial

• IA Forta (Strong AI): podem veure aquest nivell com el més futurista i més proper a les pel·lícules de ciència ficció. En aquest tipus d’intel·ligència artificial s’intenta simular i superar els éssers humans fins al punt d’aconseguir sistemes amb consciència pròpia i capaços de resoldre qualsevol problema. Replicaria completament la intel·ligència humana fins al punt de superar-la.
• IA Fluixa (Weak AI): en canvi, la Weak AI és capaç d’estudiar i resoldre problemes de raonament definits i acotats. La majoria de la IA utilitzada actualment es troba en aquest nivell ja que s’encarrega, com hem mencionat, de resoldre problemes específics. Molts cops poden resoldre’s d’una millor manera de la que ho faria un humà. És en aquest nivell on trobem els algoritmes més comuns en IA d’aprenentatge automàtic (Machine Learning) o aprenentatge profund (Deep Learning).

La Intel·ligència Artificial a través del temps

Tot i que sembli un concepte molt futurista i modern, més propi de pel·lícules de ciència ficció, en realitat la IA es va formalitzar com a tal l’any 1950 gràcies a Alan Turing.

Turing fou un matemàtic, lògic, científic de la computació, criptògraf i filòsof britànic. I es considera que degut a l’instrument que va inventar, la màquina de Turing (un dispositiu que manipula símbols sobre un cinta en consonància a una taula de regles), és un dels pares de la ciència de la computació i precursor de la informàtica moderna.

Al 1956, un grup de científics (John McCarthy, Marvin Minsky y Claude Shannon) es van reunir per a celebrar la Conferència de Darmouth, a la universitat privada de Darmouth College, a Hanover, EEUU. En aquest esdeveniment, fou batejat el concepte de “la ciència i ingeni de fer màquines intel·ligents, especialment programes de càlcul intel·ligents” com a intel·ligència artificial.

Una dècada més tard, al 1965, Joseph Weizenbaum del MIT va crear a ELIZA, el primer bot conversacional. Es va crear per pretendre enganyar a un humà fent-li pensar que estava parlant amb una altra persona.

Un altre científic del MIT, Ian Horswill, va crear el primer robot mòbil al 1993. El va batejar com a Polly i era capaç de percebre l’entorn, processar percepcions i respondre o actuar en l’entorn de manera racional i que més tard donaria cabuda a la creació de xatbots o assistents virtuals.

Als anys 90, les grans companyies tecnològiques van decidir fer grans inversions en investigació en el camp de la IA. També van sorgir els agents intel·ligents, entitats capaces de percebre l’entorn, processar percepcions i respondre o actuar en l’entorn de manera racional i que més tard donarien cabuda a la creació de xatbots o assistents virtuals.

Un dels esdeveniments claus al llarg de la història de la intel·ligència artificial, fou sens dubte el segon match disputat entre Deep Blue (un ordenador d’IBM) i Gari Kaspárov (campió del món d’escacs del 1985 al 2000) al 1997, on l’ordenador va aconseguir guanyar al Gran Mestre d’escacs.

Intel·ligència artificial al segle XXI

Durant la primera dècada del segle actual, el programa ALICE (Artificial Linguistic Internet Computer Entity) va guanyar el premi Loebner al Xabot més humà. I també fou durant la primera dècada quan va aparèixer TiVo, la primera tecnologia de recomanacions.

Anys més tard, al 2011, grans multinacionals com Apple, Google i Microsoft van llançar al mercat aplicacions mòbils de recomanacions.

El futuro de la intel·ligència artificial

El futur sempre produeix incertesa i en un camp tan controvertir com aquest, les especulacions són moltes. Però el Future of Humanity Institute, el centre d’investigació interdisciplinari de la Universitat d’Oxford, ha realitzat un estudi amb 352 científics i investigadors experts en IA i han extret unes prediccions que semblen ser que poden complir-se:

• Al 2024, la intel·ligència artificial superarà a la intel·ligència humana a l’hora de traduir idiomes.
• Es creu que al 2026 les màquines seran capaces d’escriure comentaris de text millor que els alumnes de batxillerat.
• Conduir un camió, a partir de 2027, serà més segur que ho faci una màquina a que ho faci una persona. Es reduirà la taxa d’accidents de manera significativa.
• La IA en el comerç superarà als venedors humans al 2031.
• Al 2049 les màquines amb intel·ligència artificial seran capaces d’escriure best sellers. T’imagines comprar un llibre escrit per un robot?
• Entrar al quiròfan serà d’allò més segur, al 2053, quan els robots tinguin la capacitat de realitzar cirurgies.
• I fins i tot es preveu que al 2057 podran dur a terme les seves pròpies investigacions científiques.

I encara són molts els que vaticinen una gran evolució de la IA en els pròxims 40 anys, degut a l’acceleració del desenvolupament d’aquesta tecnologia, el cert és que ningú pot assegurar-ho al 100% i que hem d’esperar per veure com evoluciona. Emocionant, oi?